Ytre Brasrastindan, Nordside

— 05/2022
Paret Nord de l’Ytre Brasrastindan

2016

Abans del meu tercer viatge a l’illa de Moskenesøya vaig estudiar alguns mapes topogràfics de la zona per descobrir parets desconegudes. La cara Nord de l’Ytre Brasrastindan em va cridar molt l’atenció per tenir les corbes de nivell extremadament juntes. Semblava una muralla molt gran, amb un desnivell de més de 800 metres. Vaig buscar-ne fotos per Internet, però en tractar-se d’un lloc remot, orientat al mar i de difícil accés, no en vaig trobar res.

Al juny vam explorar la zona, i vam intentar assolir el cim principal per la carena sud, però una bretxa molt vertical ens va impedir continuar. Tampoc vam aconseguir veure la paret, encara que a la biblioteca de Bodø hi vaig trobar un llibre amb una foto del Brasrastindan, on s’intuïa la verticalitat de la cara Nord.

2019

En Bernat, en Jordi i jo vam acampar a la vall del Horseid per atacar la paret per l’Oest. Vam resseguir la costa per un terreny molt accidentat fins a arribar a la base. Des d’allà, la paret s’enlairava cap al cel amb un aspecte tètric i imponent. Nosaltres portàvem molt poc material: dues cordes de 45 metres, un joc i mig de friends i un joc de tascons. Tot i això, ho vam intentar.

A la zona baixa de la muralla s’hi apreciaven mostres de despreniments, així que vam evitar aquesta secció per un corredor de 300 metres (de 3 i 4º) situat a l’esquerra del mur principal. Després vam continuar per una aresta fins a l’inici de l’escalada difícil.

Vam atacar la paret per un nervi descompost. No era l’opció més atractiva, però ens va permetre avançar amb rapidesa. Per desgràcia, a la cinquena tirada, la tensió de la corda va fer caure una pedra que va anar a parar directament al cap d’en Bernat, trencant-li el casc. No va passar res greu, però ens vam adonar que les coses s’estaven complicant massa, així que vam decidir retirar-nos. Vam rapelar fins al peu del mur principal i després vam flanquejar fins al coll Est per evitar el descens en ràpel pel corredor de 300 metres. Després d’un bivac sense sac, vam remuntar tota la vall del Selfjord per assolir un altre coll que ens portaria a l’Horseid, on teníem el campament.

2022

En Jordi i jo vam planejar un altre intent per a finals de maig. La nostra idea era mantenir l’equip minimalista de l’intent anterior, o fins i tot utilitzar menys material. Vam entrenar fent vies complicades sense utilitzar friends (només tascons) i amb una sola corda simple, amb l’objectiu d’aprendre a solucionar problemes amb molt pocs recursos. També vam aprendre a desgrimpar seccions difícils per necessitar el mínim possible de material en cas de retirada.

El 29 de maig vam acampar a la vall del Selfjord amb la intenció d’atacar la paret per l’Est. L’endemà ens vam aixecar a les tres de la matinada i a les set arribàvem al peu del nervi descompost que havíem intentat el 2019. Vam trobar un camí de 20 tirades, amb dificultats fins a 6+, algunes seccions completament mullades, trams descompostos i una placa tècnica de 35 metres molt difícil d’assegurar. A les cinc de la tarda aconseguíem el cim.


Material utilitzat

  • Corda simple de 60 metres amb tractament anti arestes
  • Joc complet de tascons
  • Joc de Totem Cams
  • Camalots #3 i #4
  • 6 cintes de 60 cm
  • 2 cintes de 120 cm
  • 10 mosquetons normals
  • Mosquetons de seguretat per a les reunions
  • ATC
  • Beal Escaper

Descripció de la via

Ytre Brasrastindan, Nordside

Nordside (6+ RX)

Comencem per un diedre, just l’esperó N, durant 45 metres (5). Ens desviem a la dreta per una fissura i flanquegem fins a l’extrem d’una balconada (5+). Superem un primer diedre (6-) i continuem amunt per anar a cercar un nervi de roca trencada. El seguim durant dues tirades molt precàries (6-, 5) i finalment ens desviem a l’esquerra per anar a cercar un diedre obert que puja fins a sota un sostre (5+). En sortim per l’esquerra, ascendent en diagonal per la placa, fins a una llastra llunyana que permet assegurar-nos. Tornem a la dreta per anar a cercar unes regletes que ens condueixen al peu d’una espècie d’arc invertit (6+ molt exposat). Continuem fins al peu d’un diedre evident. El seguim fins a una vira herbosa (5-). Flanquegem la vira bastant a l’esquerra, tot evitant uns diedres humits (pot ser que estiguin secs, segons les condicions). Enfilem per un diedre ascendent a la dreta, (6-), que ens condueix a una xemeneia humida (5+) i finalment a la següent vira. Flanquegem la vira a la dreta fins a quasi a l’esperó, on hi ha una espècie de diedre esglaonat i humit que desemboca al final de la paret més vertical. Continuem fins a un bon relleix, ens desviem a l’esquerra per superar un ressalt (4-) i continuem flanquejant fins a cercar una fissura que ens condueix a la cresta cimera (6). Escalem una tirada més per la cresta (3) i continuem grimpant fins al cim.

Descens

Cercar el millor camí per la cara S, tot evitant el fil de la cresta, fins a l’enforcadura entre els dos cims del Brasrastindan. Seguim una debilitat que puja cap a la dreta fins a l’espatlla del cim principal. Des d’aquest punt podem escalar el cim principal i tornar pel mateix camí. Baixem en direcció S per la cara E, per uns pendents d’herba, fins a la bretxa S del Brasrastindan. Desgrimpem pel corredor oest (pot haver-hi neu) i continuem baixant per el pendent d’herba fins a la platja del Horseid.


Publicacions suggerides