El 2019 en Bernat Vilarrasa i jo vam intentar aquest pany de paret per primera vegada. Jo anava de primer, i en situar-me just a sota el perfil de la marcada proa, vaig veure una secció tècnica bastant llarga que no permetia assegurar-se. Impressionat pel lloc, no em vaig atrevir a escalar-la, però vaig trobar una debilitat a la dreta per esquivar el tram més difícil. La via que vam obrir era molt bona, però em viag quedar amb l’espineta d’escalar la proa just per l’esperó.
El 2021 en Bernat va obrir la placa vermella que enfila per l’esquerra, resultant una variant molt estètica i obligada (7b). Aquell mateix dia vaig tornar a intentar l’esperó, però em vaig agafar a una crosta que es va trencar i després vaig tenir problemes per concentrar-me en els moviments clau per pensar massa en la caiguda.
El 2022, vaig fer l’intent definitiu, amb la sort que l’Aleix Vilardebò ens va acompanyar per gravar l’ascensió. Aquesta vegada, i sabent que la caiguda era totalment neta, vaig decidir no mirar avall en cap moment per focalitzar l’atenció en els dos metres que tenia a la rodona. Això em va ajudar a concentrar-me molt més i a poder solucionar la secció clau (7a).
Tot i que encara no he escalat la variant que va obrir en Bernat, m’atreviria a dir que aquest pany de paret és un dels més estètics que he escalat mai.
Material utilitzat:
- Totem Cams del 0.50 al 1.50
- Tascons mitjans i petits
- Doble corda
Més informació
Escalada a l’Estartit: Port del Falaguer – Cap d’Oltrera – Racó d’en Rossinyol
