El 2008 el Jordi i jo estàvem en plena experimentació de l’escalada d’autoprotecció a Montserrat. Després d’obrir una via a la paret sud-oest de la Momieta (Moby Dick, 6b) i d’escalar, a la Mòmia, la Vanitat Oculta en lliure (A4 o 6c expo), ens vam adonar que el conglomerat oferia forces possibilitats per assegurar-se amb friends, merlets i algun tascó. El problema era que la majoria de parets ja estaven equipades, així que calia buscar racons poc concorreguts. Vam pensar en la cara oest de la Panxa del Bisbe, on encara hi havia espai verge, i a l’abril vam anar cap allà. Vam aprofitar un arbre mig caigut (que actualment ha caigut del tot) per superar els quatre primers metres de la paret i vam continuar desplom amunt cercant debilitats a dreta i a esquerra. Després de cinc hores d’escalada, vam aconseguir arribar al final de les dificultats, on vam trobar una reunió de burins que vam aprofitar. Vam fer l’ascensió en una sola tirada de cinquanta metres (7b) realitzant seccions obligades molt llargues, però amb bons punts de protecció, que ens van permetre provar moviments difícils a base de caigudes. Malauradament, degut a l’esforç d’intentar un desplom final repetides vegades fins a l’esgotament, vaig patir una tendinitis al colze que em va durar deu mesos. Tot i això, Pecata Minuta, és una de les obertures on més coneixements he après, i també de les que en guardo més bon record.
Material utilitzat (el 2008):
- Dues cordes dobles de 60 metres
- Camalots del 0.5 al #2 (x2), + #0.75 (x3)
- Camalots C3: #1 i #2
- Aliens groc i vermell
- Baga per a merlet
- Cintes exprés i cintes desplegables
Actualment però, substituiria tots els Camalots i els Aliens per Totem Cams.
Articles relacionats
