Helvetestinden, Rett Opp

— 05/2022
Paret sud de l’Helvetestinden, via Rett Opp

La paret sud de l’Helvetestinden sempre m’ha fascinat. És un immens mirall de roca, ubicat en una platja àrtica, un escenari estrany i bonic a la vegada. L’havíem escalat el 2015, obrint la via “Terra i Mar“, el 2016 per la “Ticket to Greenland”, i uns dies abans per la “The Next Best Thing”. Haig de reconèixer que quan em sento atret per una muntanya hi torno una vegada i una altra, i és que m’agrada descobrir tots els seus racons. En aquesta ocasió ens vam fixar en un sistema de fissures que encara no s’havia escalat mai, just a la dreta del mur central.

El 25 de maig, partint de Vinstad, vam posar el despertador a dos quarts de tres de la matinada i a les cinc ja estàvem a peu de paret. Vam decidir aprofitar les cinc primeres tirades de la via “Noensfoten” per no complicar-nos la vida i guanyar alçada amb rapidesa. Tot i que sabia que la quarta tirada de la “Noensfoten” era força exposada, no m’imaginava que només s’hi podia col·locar una assegurança al principi, i que després de quinze metres de flanqueig per una placa de regletes, calia fer un pas d’equilibri per arribar a la reunió. Per si fos poc, va començar a ploure, havent de resoldre moviments aleatoris amb la roca ben molla. Jo que m’havia promès de no fer més coses perilloses, crec que és un dels trams més exposats que he escalat mai. Això si, el flanqueig és preciós. Felicitar el Muna (Salvador Llorenç), qui va obrir aquesta tirada el 2015.

Quan el Jordi va arribar a la reunió ja havia parat de ploure, però la paret estava completament xopa. Portàvem poc material i en aquell punt encara podíem retirar-nos sense gaires complicacions. Però vam decidir creure en la previsió meteorològica, i després d’un bon esmorzar, vam continuar paret amunt. La roca es va eixugar aviat.

Vam escalar vuit tirades molt mantingudes, seguint un sistema de bavareses, fins a arribar als diedres de sortida. Alguna secció va resultar realment preciosa, d’altres més complicades i en terreny difícil de llegir. Vam trobar dificultats de fins a 7-, que és, més o menys, com un 6c francès. A les quatre de la tarda aconseguíem el cim.


Material utilitzat

  • Corda simple de 60 metres amb tractament anti arestes
  • Joc complet de tascons
  • Joc de Totem Cams
  • Camalots #3 i #4
  • 6 cintes de 60 cm
  • 2 cintes de 120 cm
  • 10 mosquetons normals
  • Mosquetons de seguretat per a les reunions
  • ATC
  • Beal Escaper

Descripció de la via

Rett Opp (7- R)

Inici en uns diedres evidents, a la part dreta del mur central. Escalem tres tirades llargues fins a situar-nos a prop d’un sostre ascendent a l’esquerra (4, 5). Flanquegem la placa que hi ha per sota (6 gairebé improtegible) fins a una bavaresa. La seguim (4), i continuem cap a l’esquerra fins a un petit relleix. Sortim recte amunt i després cap a la dreta, per anar a cercar la base d’una successió llastres (5+). La seguim en dues tirades (6, 6+), esquivant un petit sostre per la dreta, fins a un petit relleix herbós. Escalem uns metres més de diedre (4) fins al peu d’una fissura que acaba desapareixent amb l’alçada. L’esquivem per la dreta i continuem recte amunt, però sempre en direcció a la dreta per evitar uns diedres que s’acaben tornant cecs (6), fins a una fissura bufada, que podem escalar en xemeneia o en Dülfer (6). Continuem fins a la base d’una fissura herbosa que no permet protecció. L’evitem cap a l’esquerra, flanquejant per la placa fins a un diedre amagat (6). Seguim el diedre i poc abans que es torni cec, escapem a la dreta a l’alçada d’una presa bona, per anar a cercar la continuació de la fissura herbosa que hem abandonat abans (7-), ara en forma de diedre. El seguim, i poc abans que aquest es torni cec, ens desviem lleugerament a la dreta per anar a cercar un sistema de diedres ascendents a l’esquerra, cada vegada menys verticals. Els seguim en quatre tirades (3-4) fins a arribar a unes rampes d’herba i al cim.


Publicacions suggerides